"Vells temps sí, però la nostàlgia és un error"

(Segona part de l'entrevista amb en Jordi Robirosa)

Deixem el periodisme i parlem d’esport. A les retransmissions acostuma a recordar equips i jugadors de temps passats. Sent nostàlgia?

Reconec que sóc una mica prehistòric, però crec que està molt bé explicar coses del passat perquè ens veu molta gent gran i el bàsquet té molta tradició aquí a Catalunya. La nostàlgia, però, és un error. A mi m’agrada recordar els noms d’aquells que van fer el nostre esport o la nostra cultura important, perquè la nostra societat té molt poca memòria. Per tant, vells temps sí, però sense nostàlgia.                         

Què significa per al bàsquet català tenir una generació com la d’en Pau Gasol i en Joan Carles Navarro?

És molt important, però aquí tornem una mica a la qüestió anterior. Sense els Solozabals, Epis o Margalls no podríem entendre una generació magnífica com l’actual. Ara s’ha arribat a un punt meravellós i si vas pels camps europeus sempre et trobes algun català perquè aquí es fa una feina de formació brutal.

Per tant, hi veu futur en el nostre bàsquet?

És clar! Mira la final de la MiniCopa del Rei, un Joventut-Barça, sempre estem igual! El nostre bàsquet formatiu té un futur brillant, el problema està a l’elit, no tenim calés. Per exemple, el bàsquet femení. No hi ha ni una noia de la selecció espanyola que jugui a Catalunya perquè no hi ha diners per pagar les seves fitxes, i això que cobren quatre duros comparat amb els nois. Però el bàsquet formatiu té molt bona salut, és increïble com es viu el bàsquet al nostre país.

Creuem l'oceà per parlar de bàsquet americà. Troba a faltar l'NBA de fa 30 anys, dels Orgullosos Verds, el seu equip preferit?

Això sí que ho trobo a faltar. Malgrat que hi ha unes figures excepcionals el nivell ha baixat. Ara el bàsquet s’ha convertit en fotre hòsties a tort i a dret i a mi m’agrada el bàsquet amb talent. Això sense tenir en compte l’estructura de la lliga...

Es refereix a la visió de l'NBA com un simple espectacle i negoci?

Exacte, l’NBA s’ha convertit en un negoci, per això la temporada que ve, com que perden diners, faran el lockout (tancament patronal). Sí, s’ha de reconèixer que s’han sabut globalitzar molt bé, però s’han fet moltes coses que a mi no m’agraden gens, com augmentar el nombre d’equips fins a 30, fer All-Stars en estadis de cent mil persones o manipular concursos d’esmaixades per qüestions de màrqueting.

En una entrevista va declarar que l'NBA era l’únic esport americà que havia estat capaç d'arribar arreu del món. Va ser Michael Jordan el principal causant d'aquesta globalització?

Sí, en Michael Jordan, el Showtime dels Lakers, els Celtics d’en Larry Bird i el Boston Garden... van ser els temps de l’expansió del bàsquet americà. Ells ho van començar, però després l’NBA ha sabut expandir-se per tot el món, amb en Yao a la Xina, per exemple. Ara volen entrar en el mercat africà i fins i tot es va arribar a parlar d’una franquícia a Mèxic D.C., però la cosa es va parar per problemes econòmics. Els diners ho mouen tot.

Després de la depressió post Lakers-Celtics i Jordan, l’NBA ha revifat amb una nova generació liderada pels James, Durant i Rondo . Com veu el futur de la lliga?

Individualment veig l’NBA en bones mans. Ara, el crac del futur és en Blake Griffin, jo al·lucino quan el veig jugar. El problema d’aquest noi és que juga en un equip perdedor, els Clippers i, per tant, haurem d’esperar que se l’endugui un dels grans, perquè, desenganyem-nos, l’èxit d’aquests últims anys ve marcat pel bon moment de Celtics i Lakers. Si es vol que l’NBA tingui interès, els equips de tota la vida i amb més tradició, sobretot de la costa Est, han de ser amunt.

En breu, la tercera i última part.

Víctor González Mulero

@GlezV a twitter!