"Mantenir la il•lusió és una condició elemental"

(Primera part de l'entrevista amb en Jordi Robirosa)

Per què va decidir dedicar-se al món del periodisme?

Va ser una qüestió purament vocacional. Anava tot el dia amb una llibreta, comprava els diaris i anotava tot el que hi sortia. Quan em preguntaven “tu què vols ser de gran?”, periodista, no vaig tenir cap dubte a l’hora de decidir-me. Per sort no vaig tenir els dubtes que tenen ara molts nois que acaben el batxillerat.

Valora especialment treballar a la Televisió de Catalunya i per tant poder fer periodisme des d’un punt de vista català?

Jo ara mateix sóc al mercat. Treballo a TV3 des de fa 25 anys i estic molt content, però si demà passat em ve a buscar un mitjà de comunicació “X”, doncs segurament m’ho pensaré. Hauria de fer una balança entre els diners, la qualitat del treball,... però tal com estan les coses avui dia, TV3 és la millor televisió del nostre país de llarg, on es pot treballar amb més solvència, qualitat i rigor. La qüestió de l'idioma? Doncs jo sóc plurilingüe i si ve la Televisió Francesa a fitxar-me doncs potser no diria que no.

Dissabte dia 5 de febrer va néixer el nou Canal temàtic Esport3, què suposa això per al periodisme esportiu català?

Era una cosa que havíem de fer des de fa temps, era molt necessari. Però hem entrat com tot en aquest país, a mitges i no arribem a tot el territori. Espero que a poc a poc això es solucioni, perquè Esport3 és una eina indispensable per la televisió d’aquest país. Jo havia arribat a endarrerir un partit 8 minuts perquè anàvem darrere l’escolania i no havien acabat de cantar. Això ja no ens passarà, era una cosa que havíem de fer per ser una televisió més seriosa.

Sabem que és un gran afeccionat del beisbol, així doncs, per què el bàsquet?

A mi m’agraden tots els esports. He fet transmissions de 25 esports diferents, perquè en conec el reglament de molts. El bàsquet, però, em fascina des de petit, perquè el meu pare hi havia jugat. És un esport menys massificat que el futbol i aporta uns valors que cap altre et dóna. Per exemple, gaudeixo veient vuit aficions seguint la Copa del Rei en una mateixa pista. És una altra manera de viure l’esport i a mi em fa sentir molt còmode.

Després de més de 1000 retransmissions, continua vivint els partits com abans?

Sens dubte. La meva feina em fa molta il·lusió. Fixa’t que tant el Nacho com jo acabem de fer la Copa del Rei entre 14.000 persones, amb l’estrena del nou canal i fent unes audiències magnífiques, però en deu dies estem aquí fent bàsquet femení. I hi anem ell i jo, no ens agafem festa, que podríem. Mantenir la il·lusió és una condició elemental.

Tot deu ser més fàcil amb en Nacho Solozábal al costat...

El Nacho és el millor analista que hi ha, això és evident. I ho dic objectivament, perquè no és un entrenador que fa d’analista fins que trobi equip, com el Manel Comas o el Pedro Martínez, no, ell vol fer únicament i exclusivament d’analista. Ell és entrenador, sí, però de nens, i se sent còmode fent això, no necessita més.

L’estiu del 2009 ens va deixar un dels grans comentaristes de la història del bàsquet, Andrés Montes. Ha superat el periodisme basquetbolístic la seva pèrdua?

En el món del bàsquet l’Andrés ja ens havia deixat, quan es va passar al futbol. Jo crec que es va equivocar. Vaig coincidir molt amb ell allà a l’NBA, era un tipus peculiar que va crear un estil molt particular, que va enganxar i va donar un aire diferent a tot el que s’havia fet fins aleshores. A mi em sap molt greu la seva pèrdua, l’Andrés va aconseguir catapultar aquest esport malgrat les crítiques dels puristes del bàsquet.

Actualment vostè és la cara del bàsquet a la TVC i a més de les transmissions presenta el programa NBA.cat. Li agradaria portar els partits de la lliga americana a TV3?

Molt! M’encantaria, a mi l’NBA m’entusiasma! El problema que tenim ara, però, i més en un període de crisi, és que nosaltres no podem fer un esforç tan gran pels drets televisius. Ens estan massacrant amb crítiques, que si gastem molt... i no és just que TV3 estigui a l’ull de l’huracà, com diuen els castellans, perquè aquí hi ha rigor i en les transmissions o telenotícies som líders d’audiència. Per tant, és clar que hem de gastar! Per molt que diguin les privades, que el que de veritat volen és endur-se tots els drets.

Víctor González Mulero

@GlezV a twitter