"The Knicks are back". Amb aquesta frase contundent es va presentar aquest estiu Amaré Stoudemire quan va fitxar, contra pronòstic, pels New York Knicks. Moltes van ser les rialles que va provocar aquesta afirmació, però el temps ha donat la raó al jugador, els Knicks han tornat. Després d'una dècada marcada per les constants decepcions, l'època negra d'Isiah Thomas i les temporades de transició esperant l'(no)arribada de LeBron James, els aficionats del Madison tornen a somriure.
Sisens a la Conferència Est, l’equip de Mike D’Antoni ha abandonat per fi la ratxa perdedora dels últims anys i s’ha col·locat en una línia guanyadora que no es veia a “The Big Apple” des de l’època del gran pivot Pat Ewing, amb una rècord positiu de 18 victòries per tan sols 12 derrotes.
Amaré Stoudemire i Raymond Felton han revifat una franquícia que semblava destinada a no recuperar el seu esperit guanyador mai més. Els dos candidats a l’All-Star fitxats aquest mateix estiu han encaixat perfectament a l’estil de run-and-gun proposat per D’Antoni i s’han col·locat l’equip a les espatlles des del primer minut de la temporada. Un rendiment que ha fet entrar Stoudemire a la llista dels candidats a guanyar el premi a MVP de la temporada i a Felton a la de MIP (Most Improved Player). La seva aportació, juntament amb l’ajuda de Gallinari, Chandler i Fields, ha disparat les aspiracions d’un equip que feia uns mesos lluitava per no obtenir el pitjor registre de la lliga i que actualment planta cara als equips més potents de la seva Conferència com els Boston Celtics.
Molts analistes de l’NBA es qüestionen si l’equip de Manhattan podrà aguantar aquest ritme de joc durant els 52 partits que li resten, però si Stoudemire i Felton mantenen el nivell i la química de l’equip continua com fins ara ningú podrà negar que els Knicks han tornat, i això és una bona notícia per a qualsevol amant d’aquest esport.
Let’s go Knicks!
Víctor González
