(Tercera i última part de l'entrevista amb en Jordi Robirosa)
En clau catalana, com valora el fet que en Pau hagi cremat totes les etapes possibles fins arribar a convertir-se en una estrella i bicampió de l’NBA?
A mi el Pau sempre m’ha sorprès. El vaig veure jugar de júnior, quan va debutar amb el primer equip del Barça... vaig al·lucinar amb la seva manera de jugar i vaig pensar, aquest és un jugador NBA. Als fòrums de bàsquet de Madrid tothom em deia que estava boig, però jo hi creia i mira’l ara. Quan està bé no se’l pot aturar, és un crac. Sincerament no pensava que arribaria tan lluny. Ara el repte que té, després d’assolir el sostre, és mantenir-se. Qui sap, potser guanya un MVP de les Finals!
Amb l'explosió d'en Ricky Rubio tothom hi veia un projecte d'estrella que seguiria els passos d'en Pau. Què en pensa de les opinions, sobretot de Madrid, que ja no confien en les aspiracions del jove base del Masnou?
És típic d’un sector de la premsa madrilenya veure les coses negres o blanques, i les coses a vegades tenen matisos grisos. En Ricky és extraordinari. Sí, fa cinc anys que juga, però només té 20 anys, és un nen. Deixem-lo tranquil, home! A Madrid li cauen pals perquè no va fer un gran Mundial, però si Espanya juga al tran-tran ell no pot brillar. El Xavi (Pascual) sap fer-lo jugar i aquí si que ho fa bé, sempre aporta coses. Mira, si això ha de servir perquè es quedi una mica més aquí abans de marxar, perfecte!
Tornem a Barcelona per parlar del Barça. És aquest equip el millor de la història del club? Per sobre de la generació dels 80 per exemple...
Sí, seguríssim. Ara tot és molt més difícil. Moltes vegades ho he parlat amb el Nacho, jo crec que l’equip dels Solozábal, Epi i Norris jugava millor, però aquests d’ara saben patir molt més. Estan molt més ben preparats físicament i tenen molt de talent. Es sobreposen a qualsevol tipus de joc que plantegi el rival i si falla, per exemple, Navarro, apareix un altre sense problemes.
Des de la temporada passada el Barça ha guanyat dues Lligues Catalanes, dues Supercopes ACB, dues Copes del Rei i una Eurolliga... El repte actual és guanyar l’ACB que es va escapar contra Baskonia o revalidar el títol europeu al St. Jordi?
Malgrat que a en Xavi Pascual li costi expressar en obert aquestes coses, el repte és guanyar-ho tot. No prioritzaran una competició a l’altra. L’any passat van arribar a la Final ACB sense benzina, però aquesta temporada hi ha més potencial i en Basile ja estarà recuperat. A més, la Copa del Rei d’aquest any dóna molta moral i confiança de cara a la segona part de la temporada.
Sense comptar en Ricky, que segurament marxi a l’NBA, la mitjana d’edat de la plantilla del Barça supera els 28 anys. Aquest equip té corda per estona o necessita un relleu generacional aquest estiu?
És evident que no té corda per estona, i això es personifica sobretot en la figura d’en Navarro. En Juancar té tres anys més de contracte, és el referent de l’equip, però està molt castigat per les lesions i té la mania d’anar cada estiu a jugar amb Espanya. El club hauria de començar a pensar a fer alguna cosa...
Per acabar, dues preguntes obligades: li agrada la seva imitació al Crackòvia?
Em sembla bé! Quan porto setmanes sense sortir, com ara per exemple, m’enfado molt. La veritat és que sempre havia volgut sortir-hi. Al Crackòvia em tracten molt bé, no em deixen com un tonto acabat a l’estil Montilla, se’n riuen del meu registre lingüístic... està molt bé.
Però si ja ho saps home! Vol dir sensacional, extraordinari, fantàstic, espaterrant, meravellós... és una paraula que jo utilitzava molt. El francès jo l’he mamat des de petit, i m’agrada molt més parlar-lo que no pas l’anglès. Un dia en una transmissió se’m va escapar “ei mira això és apostoflant!” i com que fa gràcia de tant en tant la col·loco. S’hauria d’escriure epustoflant i la gent ho ha convertit en apostoflant, però mira, així també està bé.
Víctor González Mulero
@GlezV a twitter!
Apunt
Espero que tots hàgiu gaudit tant com jo d'aquesta entrevista amb un dels grans experts del món del bàsquet d'aquest país.
Gràcies també al senyor Robirosa per accedir a contestar-me aquestes preguntes.
No oblideu que podeu valorar que us ha semblat aquesta entrevista així com la resta d'articles publicats, gràcies a tots!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada